Autora: Cayetana Mosteiro Cadaval
Foto: Brais Lorenzo
Tan bon punt t’apropes a Pontevedra, per una de les seves entrades per carretera, t’envesteix una olor característica, desagradable, que t’adverteix que uns metres més endavant hi ha una fàbrica de cel·lulosa, ENCE o Empresa Nacional de Cel·luloses, que ha estat font de nombrosos conflictes i problemes ambientals i socials des que es va instal·lar en 1958. Aquestes controvèrsies de la indústria paperera a Galícia s’han reavivat recentment amb el cas d’“Altri”, un nou projecte de fàbrica de cel·lulosa a Palas de Rei (A Ulloa), que ja ha rebut una Avaluació d’Impacte Ambiental Favorable i està esperant l’Autorització Ambiental Integrada.
El cas d’ENCE
Per a comprendre millor el problema, comencem per la història de ENCE. Aquesta empresa es va instal·lar el 1958 en una zona de la ria de Pontevedra anomenada “Los Placeres”.En aquells dies, es deia així per la seva bellesa i era un dels llocs més desitjats de la costa gallega per passar l’estiu, on hi havia una abundant biodiversitat i on habitants i visitants anaven a la platja, s’allotjaven en un hotel de referència per a l’època, visitaven el de Lourizán –avui considerat com a bé d’interès cultural – i passaven el temps en una casa de banys. A més, el marisqueig era una de les principals activitats econòmiques de la zona, per la seva varietat i riquesa.
Amb la instal·lació de la fàbrica de cel·lulosa i, una fàbrica dedicada a la producció de clor al costat (anomenada Elnosa), comença una llarga lluita social per part de la ciutadania i organitzacions com l’ Asociación pola defensa da ría, Greenpeace o, en les últimes dècades, per l’Ajuntament de Pontevedra. Unes de les primeres protestes va tenir lloc per part de les mariscadores en 1959, algunes d’elles detingudes i empresonades en aquells dies.
Doncs bé, la concessió administrativa del domini públic marítim terrestre atorgada a ENCE per Ordre Ministerial de 13 de juny de 1958 tenia una durada de 60 anys. Fins al present, la indústria paperera ha contaminat les aigües de la ria, entre altres causes, per l’abocament de mercuri en quantitats que posen en perill la salut de les persones, tal com va reconèixer la mateixa ENCE en un informe. A més, s’ ha contaminat l’aire i ha transformat la zona de “Los Placeres” en un lloc indigne per a viure per la contaminació de l’aire, la contaminació acústica i l’impacte visual. A part, s’ha disminuït l’activitat de marisqueig de la zona en un 90% -encara que no se sap amb certesa les causes d’aquesta reducció.
En aquest context, en els anys 90 comença un conflicte judicial amb implicacions importants, que acaba en 2003 quan l’Audiència Nacional va condemnar els principals directius de l’empresa per delicte ambiental per haver incomplert la normativa d’abocaments híbrids i atmosfèrics.
Si bé es pensava que l’any 2018 l’activitat d’aquesta indústria arribaria a la seva fi, en 2016, la Presidència del Govern concedeix una pròrroga de la concessió fins a 2073. Amb això, comença una nova lluita social i judicial. En 2021, l’Audiència Nacional va dictar sentència per la qual va anul·lar amb caràcter general la pròrroga de 60 anys per considerar que l’activitat de la pastera és incompatible amb la seva presència en el domini públic marítim-terrestre, ja que “per la seva naturalesa pot desenvolupar-se en un altre lloc” (seguint el que es disposa en l’article 32.1 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costas).
Aquesta sentència de l’Audiència Nacional va ser recorreguda i va donar lloc a la sentència del Tribunal Suprem que avala que ENCE mantingui la seva fàbrica en la ria de Pontevedra fins a 2073 , data en la qual, per cert, s’estima que la fàbrica de cel·lulosa quedi inundada per l’augment del nivell de la mar a causa del canvi climàtic, segons un estudi realitzat per Climate Central que inclou un mapa interactiu de les zones que quedaran afectades.
Aquesta resolució del Suprem es va recórrer en empara davant el Tribunal Constitucional per part de l’Ajuntament i altres entitats al·legant, en essència, la vulneració de la tutela judicial efectiva. El Constitucional ha admès a tràmit el recurs al maig de 2025 i està pendent la decisió sobre si la pròrroga s’ajusta a Dret. I ho fa després que la Comissió Europea hagi criticat el procés de concessió de ENCE i enmig d’una nova polèmica sobre la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica que restringeix les concessions sobre béns de domini públic a 75 anys, pròrrogues incloses, la qual cosa implicaría que la concessió de ENCE només seria vàlida fins a 2033. Sobre aquest tema, cal destacar que ENCE va assegurar que només invertiria en millorar la “qualitat ambiental” de la seva fàbrica a Pontevedra si pot continuar en la ria fins a 2073.
El cas d’Altri
Doncs bé, ara Galícia s’enfronta a un nou dilema amb la fàbrica de cel·lulosa i lyocell (un tipus de fibra tèxtil obtinguda de la cel·lulosa) que pretén establir-se a Palas de Rei (A Ulloa) per 75 anys. Va ser impulsat el 2021 per Greenfiber S.L., una joint venture creada per l’empresa portuguesa Altri (que posseeix el 75% del projecte) en col·laboració amb Greenalia, una empresa espanyola d’energia renovable (que posseeix el 25%).
Atesa la situació de la indústria paperera a Galícia, amb la presència d’ ENCE i el possible projecte d’Altri, la ciutadania ha manifestat el següent: “recuperar el futur per a Galícia amb la sortida de ENCE de la ria i la paralització del projecte d’Altri”. Des de la societat civil es van presentar 27.000 al·legacions i es van recollir més de 600.000 signatures per parar el projecte. A més, s’han implicat organitzacions no governamentals de diferents països, des d’Europa, Austràlia, Benín o el Canadà, per expressar a la Xunta de Galícia la seva posició contrària a la instal·lació de la fàbrica, la qual encara no es coneix quan començaria a funcionar.
La previsió és que utilitzib fins a 46 milions de litres d’aigua al dia, s’aboquin fins a 30 milions de litres diaris d’aigua contaminada de tornada al riu Ulla i s’emetin gasos tòxics i d’efecte d’hivernacle.
El projecte impactarà sobre els drets humans i la comunitat. Entre altres, posarà en perill els sectors primaris –com l’activitat agrícola i l’activitat pesquera de la ria de Arousa, coneguda per tenir una especial riquesa biològica, que ja es troba en perill per la contaminació i el canvi climàtic.
També suposarà un impacte sobre la naturalesa i el medi ambient, posant en risc la biodiversitat de la zona, especialment de l’estuari de Arousa i impactant directament sobre 27 espècies en perill, tres d’elles úniques al món. A més, ocuparà una àrea que va ser designada per formar part de l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 proposada per la Xunta de Galícia els anys 2008 i 2012 i que encara no s’ha dut a terme.
A més, suposarà un augment del monocultiu d’eucaliptus en unes 190.000 hectàrees, agreujant el problema ja existent a Galícia des de fa dècades, que s’estén a la majoria de territoris del nord-oest i el nord de la península ibèrica. Galícia és la comunitat que compta amb més hectàrees de superfície d’eucaliptus: el 25% de l’àrea arbrada de la muntanya gallega és d’eucaliptus i el percentatge continua augmentant, a l’ombra de la demanda de la indústria de la cel·lulosa, que és el principal comprador. Així doncs, aquesta problemàtica no sols posa en perill la biodiversitat de la zona i afecta els boscos autòctons que aporten molts beneficis segons els estudis científics , sinó que amplia la seva vulnerabilitat al canvi climàtic i genera risc d’incendis per ser l’eucaliptus una espècie que drena el sòl i altament inflamable. Si es prenguessin accions per a recuperar la integritat dels ecosistemes de la muntanya gallega, es generarien múltiples beneficis: segrest de carboni, emmagatzematge de conques hidrogràfiques saludables, ús tradicional dels boscos, contribució als processos climàtics locals i regionals i biodiversitat dependent dels boscos. La integritat dels ecosistemes és fonamental per a les tres Convencions de Rio (la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, el Conveni sobre la Diversitat Biològica i la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació).
A part de les crítiques vers els impactes sobre els drets de les persones i sobre la naturalesa, es critica que Altri hagi sol·licitat per a la instal·lació de la fàbrica una ajuda pública de 250 milions d’euros dels fons Next Generation, quan pot ser que estigui incomplint el principi de “no causar perjudici significatiu a objectius mediambientals (recollit en l’article 17 del Reglament 2020/852), a més d’anar en contra del Pacte Verd Europeu. En concret, l’Estratègia de la Unió Europea sobre biodiversitat 2030 conté accions i obligacions específiques com augmentar les àrees Natura 2000, desbloquejar fons per millorar la biodiversitat o per fer possible canvis transformatius.
El cas de la indústria paperera a Galícia és un reflex de la necessitat d’adaptar l’activitat empresarial als nous temps, a la sostenibilitat real. És a dir, és necessari que les empreses s’adaptin als canvis que ens toca dur a terme si volem intentar solucionar la crisi ecosocial que estem experimentant. Per a això, és imprescindible que s’escoltin les demandes de la ciutadania, que es compleixi amb la normativa que protegeix els drets humans i el medi ambient i que s’exigeixi a les autoritats públiques un major compromís amb el que està en joc: la vida a la Terra tal com l’hem conegut fins ara.