Aquesta és una de les preguntes que vertebrarà la Setmana de l’Energia de Coòpolis (del 2 al 5 de juny) un espai que reunirà iniciatives pioneres del Nord i del Sud global per compartir aprenentatges, generar aliances i inspirar noves formes de posar la vida al centre de la transició energètica. CICrA Justícia Ambiental, col·labora en l’impuls d’aquestes jornades i avui parlem amb l’Alejandra Durán del que hi podrem trobar.
Entrevista feta per Alba Arnau Terrones
Que tenen en comú les iniciatives convidades a participar en aquesta edició tan internacional de la Setmana de l’Energia de @Coòpolis?
Totes elles tenen un fort arrelament al territori on treballen i comparteixen una mirada molt vinculada a la justícia social i comunitària. En el cas de Colòmbia, que és l’experiència que conec més de prop, aquesta dimensió és especialment rellevant.
Estem acostumades a posar més la mirada en iniciatives europees, i en aquesta ocasió podrem conèixer de primera mà què està passant en matèria d’energia sostenible a països com Equador i Colòmbia. Quines coses aprendrem d’aquestes organitzacions d’energia comunitària?
Moltes! En el cas de l’OFP (Organización Femenina Popular), per exemple, veurem com es creen les sinergies entre les diverses necessitats que té una comunitat. El seu objectiu principal no és la generació d’energia o la creació d’una comunitat energètica. Parteixen, sobretot, d’un projecte més ampli de construcció d’alternatives econòmiques impulsades per dones. Això pren una dimensió molt significativa en un context com el colombià i, especialment, a la regió del Magdalena Medio, fortament afectada per conflictes ambientals, socials i pel conflicte armat durant dècades.
Un dels aspectes més interessants és entendre que l’energia és només una peça més dins d’un projecte comunitari molt més ampli.
Per què creus que és rellevant, això?
Quan parlem de comunitats energètiques, sovint deixem de banda la dimensió comunitària i ens centrem exclusivament en l’autoconsum o la generació energètica. Però abans d’això cal construir organització, confiança i capacitat col·lectiva perquè el projecte sigui realment participatiu, democràtic i connectat amb el territori.
També aprendrem molt de la combinació entre la dimensió social i la tècnica. El projecte es desenvolupa en una zona rural que, tot i ser a prop de centres urbans, presenta dificultats d’accessibilitat, de manera que el repte és fer encaixar les necessitats socials amb les solucions tècniques.
A més, aquestes iniciatives aporten una reflexió molt interessant sobre què entenem per consum energètic. En molts casos, ni tan sols es disposa d’un accés mínim garantit a l’energia. Per això, quan parlen de comunitats energètiques, ho fan des d’una perspectiva molt més profunda: garantir unes condicions bàsiques de vida que permetin sostenir els seus projectes de vida i la seva comunitat.
En el cas de l’OFP, hi ha un fort component de gènere.
Totalment. El paper de les dones lideresses, especialment en contextos rurals, és central. Aquestes experiències vinculen la justícia ambiental amb les desigualtats de gènere i mostren com les dones organitzades comunitàriament aporten una mirada diferent sobre les necessitats bàsiques, les cures i la sostenibilitat de la vida.
Quins aspectes creus que són clau per assolir comunitats que funcionin?
L’arrelament al territori és fonamental. Una comunitat energètica necessita tenir una connexió real amb les veïnes, amb les necessitats del barri o del municipi i amb el context polític i social en què es desenvolupa. Aquesta vinculació és imprescindible per construir una base social sòlida i identificar quines persones volen implicar-se en el projecte.
Un dels grans reptes és precisament la disponibilitat de temps. Moltes comunitats energètiques es basen en la voluntarietat, i això fa que sovint hi participin més aquelles persones amb menys càrregues laborals o de cures. Per això és important pensar com generem espais realment accessibles i participatius, i també identificar aliances amb entitats i col·lectius que ja treballen determinades qüestions i poden complementar coneixements o recursos.
També hi ha reptes importants vinculats al marc jurídic i polític, oi?
Si, la normativa és encara molt canviant i poc específica, i això genera inseguretat i moltes barreres. Sovint es necessiten coneixements tècnics molt especialitzats, fet que dificulta l’accés de moltes persones.
En aquest sentit, tal i com reflexionava una de les ponents que va participar al Cicle «Comunitats energètiques en transformació» que hem organitzat fa poc amb Batec, és important no confondre l’eina amb el fi. Crear una comunitat energètica no garanteix automàticament la participació ciutadana. La clau és preguntar-nos per què volem aquestes comunitats i com les integrem de manera orgànica dins del teixit comunitari i social ja existent.
A més, els tempos de l’administració sovint xoquen amb la urgència de transformar el model energètic i fer front a la crisi climàtica.
Des de CICrA s’està participant en un projecte impulsat per una de les entitats ponents en aquesta sessió: l’Organización Femenina Popular i participant de Guardianas de la Vida. Ens pots explicar una mica més sobre el projecte?
L’Organización Femenina Popular (OFP) és una organització històrica de defensa dels drets humans a Colòmbia que treballa en una regió especialment afectada per múltiples formes de violència i injustícia social. La seva tasca és especialment complexa perquè les dones organitzades sovint han hagut d’afrontar amenaces, estigmatització i situacions de coacció vinculades al conflicte armat.
El projecte que presentaran se centra en la transició energètica i el lideratge de les dones rurals. Concretament, explicaran l’experiència d’una aldea agroenergètica liderada per dones de les famílies vinculades al projecte. Fins ara, moltes d’elles no disposaven ni tan sols d’un accés mínim a l’energia per cobrir necessitats bàsiques i quotidianes.
La iniciativa combina la instal·lació de plaques solars amb projectes vinculats a la sobirania alimentària i l’economia comunitària. L’objectiu no és només generar energia, sinó enfortir l’autonomia de les dones i les seves comunitats.
Quin paper té CICrA en aquest projecte?
Nosaltres estem fent de pont entre Catalunya i Colòmbia, facilitant espais d’intercanvi i aprenentatge mutu entre contextos molt diferents però amb inquietuds compartides. El projecte Guardianas de la Vida també està relacionat amb iniciatives d’economia pròpia liderades per dones, com ara el turisme sostenible o la comercialització de plantes aromàtiques.
Per què creus que és tan important que les comunitats energètiques s’articulin entre elles i generin un full de ruta conjunt?
Les comunitats energètiques són molt diverses i treballen en contextos molt diferents. Articular-se i conèixer-se permet compartir estratègies, aprenentatges i recursos, així com generar més força col·lectiva.
En el cas de Barcelona, el marc jurídic i institucional encara és poc clar i hi ha molts buits i reticències a l’hora d’impulsar comunitats energètiques. Sovint els tempos administratius són molt lents i això dificulta avançar amb la rapidesa que requereix la crisi climàtica.
Tenir un full de ruta compartit permet mantenir una incidència política conjunta i tenir una veu més forta. No és el mateix una comunitat energètica actuant sola que una xarxa de comunitats, cooperatives, ateneus i associacions fent demandes compartides.
Les comunitats energètiques que s’han desenvolupat en entorns rurals i les que ho han fet en entorns urbans tenen les mateixes necessitats?
Hi ha necessitats compartides, especialment pel que fa al marc legal, als recursos tècnics i humans o a la necessitat de més suport institucional. La legislació estableix que s’hauria de generar un marc favorable per a les comunitats energètiques, però encara hi ha moltes mancances.
També cal més visibilitat sobre què poden arribar a ser les comunitats energètiques. Sovint es redueixen només a l’autoconsum col·lectiu, però poden anar molt més enllà. Des de l’economia social i solidària es treballa perquè també incorporin reflexions sobre els materials utilitzats, els usos prioritaris de l’energia o la dimensió comunitària del model.
Des de l’Economia Social i Solidària es treballa perquè també incorporin reflexions sobre els materials utilitzats i els usos prioritaris de l’energia. Com es poden alimentar entre elles de forma estratègica per avançar?
Sobretot compartint experiències, articulant-se i intercooperant. És important generar espais de confiança, trobada i aprenentatge mutu entre comunitats. També és clau mancomunar recursos i coneixements per evitar duplicar esforços i estructures. Aquesta cooperació permet avançar de manera més eficient i sostenible.
En aquest sentit, existeix actualment un full de ruta compartit?
A Barcelona fa aproximadament un any que es va començar a construir aquest full de ruta compartit. No és un procés automàtic perquè encara hi ha molts debats oberts i visions diverses sobre com han de ser les comunitats energètiques.
Actualment, hi ha una aposta institucional molt centrada en l’autoconsum, però encara falta generar espais amplis de consens i reflexió compartida. La Setmana de l’Energia cooperativa pot ser una bona oportunitat per tenir aquestes converses i obrir la mirada cap a altres contextos i experiències.
També existeix la Xarxa de Comunitats Energètiques de Barcelona, un espai informal de trobada impulsat per Batec i acompanyat per CICrA, la FAVB i Enginyeria Sense Fronteres. Un dels objectius és generar espais d’autoformació i debat informat sobre qüestions com la pobresa energètica, l’oligopoli energètic o els models de governança. Per poder prendre decisions col·lectives, és imprescindible disposar d’informació i eines compartides.
Quins eixos creus que hauria d’incorporar aquest full de ruta?
Aquest full de ruta hauria d’incorporar una gran diversitat de mirades, experiències i experteses. És important que inclogui perspectives socials, tècniques, comunitàries, feministes i ambientals, i que posi al centre les necessitats reals de les persones i dels territoris.
També hauria d’abordar qüestions com la participació democràtica, la justícia energètica, la sobirania comunitària, la intercooperació i l’accés equitatiu als recursos. La clau és construir un model que no només transformi la manera de produir energia, sinó també la manera d’organitzar-nos col·lectivament.
