Les comunitats energètiques són identificades per totes les polítiques europees, estatals i municipals com un eix central de la transició energètica i, més àmpliament, de la transició ecosocial. Així i tot, la seva implantació real a Barcelona continua sent molt limitada. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi ‘Comunitats Energètiques de Barri: estudi de viabilitat per a permetre l’extrapolació del model en tota la ciutat’, impulsat per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i en el qual col·laborem des de CICrA Justícia Ambiental, que analitza l’evolució de nou comunitats energètiques de barri a la ciutat.
L’estudi, que es va presentar el dia 12 de desembre de 2025, posa de manifest una distància clara entre el consens polític sobre el valor estratègic de les comunitats energètiques i la seva materialització efectiva. Malgrat el fort compromís veïnal i l’existència d’un marc normatiu favorable sobre el paper, el desplegament de les comunitats energètiques continua sent lent, fragmentat i fortament condicionat pels tempos administratius, l’accés a cobertes, el finançament i la manca de mecanismes estables de suport institucional.
Les comunitats energètiques analitzades no són sol projectes de generació d’energia renovable, sinó espais de governança ciutadana, cohesió social i aprenentatge col·lectiu, amb un potencial rellevant per a avançar cap a una transició energètica més justa. En tots els casos estudiats, el motor principal ha estat el veïnat organitzat, sovint a través de les associacions veïnals, que han assumit un paper central en la dinamització dels projectes.
